Willy de Ville: el hombre a quien Rosita robó el televisor
Editorial Milenio
Agosto 2003

'De Ville sempre m'ha encomanat l'entusiasme, el gust per la vida i la marxa, les pasejades nocturnes i la visió lúdica de les drogues, de vegades amb el dramatiste de Billie Holiday i Édith Piaf. Ha signat temes al costat de l'enyorat Doc Pomus i del genial Dr.John, i ha recreat versions com la impagable hey Joe de Jimi Hendrix. Us parlo de tot això gràcies a la biografia Willy De Ville: el hombre a quien Rosita robó el televisor que el poeta i narrador Carlos Zanón acaba de publicar a Milenio (...) Durant la presentació a la Casa del Llibre, el prologuista Loquillo va recordar que aquesta biografia és com una novel.la, cosa que suscrib perquè Zanón és un novel·lista de raça en un territori massa dominat per l'amiguisme i en què els directors literaris llegeixen únicament informes encarregats a mercenaris pagats a preus irrisoris. La biografia de De Ville és apassionant, estimulant, i l'he llegida recuperant vells discos, com ara Cabretta, Magenta i Miracle. El músic de Nova York més barroc i gòtic apareix com un gat de barriada, menierista i trencador, trobador gitano sense colorants, pàl·lid com una bona criatura de la nit i devot del Greenwich Village. De Ville viu a l'inrevés, es desperta a l'hora del crepuscle i ens diu, 'que va trobar l'amor al cor de la ciutat, on no hi ha res a trobar'. Adorable'.

(David Castillo: Spanish Stroll. Avui. Dominical)

'Breve opúsculo que sirve como introducción a la obra de Willy De Ville. Un viaje musical desde los agitados tiempos de Mink De Ville en Nueva Cork a su paso por Nueva Orleáns en los últimos años o el reencuentro con las canciones y los escenarios de la actualidad. El texto cumple sobradamente su papel de guía básica (incluye traducciones de algunas canciones) pero se echa en falta más trasteienda, de esa necesaria para comprender el andamiaje que sustenta el creador. El prólogo es de uno de sus primeros fans españoles, Loquillo'.

(Pablo Gómez: EFEEME)