Carlos Zanón - Fauna Zanón: La distància adequada
Barcelona Metrópolis - 26.05.2020
La distància adequada

No em feia res aixecar-me aviat per esperar-la a la cantonada amb Vinyals i acompanyar-la al metro. Eren cinc, deu minuts, endarrerint-nos a cada semàfor i uns minuts més a la mateixa boca del metro. Després, jo marxava al gimnàs i ella, a treballar. La Maria treballa d’administrativa en un despatx d’advocats.

A la tarda, tret dels dimarts i els divendres, l’esperava a una cafeteria a prop del despatx, llogàvem una habitació i passàvem junts un parell d’hores. La Maria està casada i té dos fills menors d’edat i jo estic casat i en tinc un, però viu fora de casa. Ens vam conèixer gairebé de casualitat i, poc després, ja érem amants. Cap dels dos ens sentim còmodes amb l’engany. Ella al·lega que els seus fills són petits i jo ho assumeixo. M’agradaria que visquéssim junts? Suposo que sí. Crec que podria ser feliç, però a vegades dubto, tot i que no ho deixo entreveure. I potser hauria de pressionar-la, però, davant la disjuntiva, em fa por que opti per no ferir els seus fills. I, també, ho he de reconèixer, em fa por tenir-la i que la fantasia se’m faci fàcil. Adonar-me que només sóc un mirall: si m’estimen, estimo. Si no m’estimen, m’enamoro.