Carlos Zanón - Fauna Zanón: 'Els meus personatges viuen en un món sense Déu però tenen fe' por Jordi Nopca
Diari Ara - 10.11.2015
'Els meus personatges viuen en un món sense Déu però tenen fe' por Jordi Nopca

Hi ha una Barcelona discreta, feinera i conflictiva que s’està guanyant un espai destacat en la narrativa dels últims anys: ha passat amb el Sant Andreu skin que retrata Sergi Pons Codina a Mars del Carib (Edicions de 1984, 2014), l’extraradi apocalíptic on s’amaguen els joves resistents de Barcelona no existeix, de David Castillo (Empúries, 2014), i les atmosferes perilloses i esquitxades del present més negre -ambientat, sobretot, en carrers poc ventilats del Guinardó- de les novel·les de Carlos Zanón. Un any i mig després de Yo fui Johnny Thunders (RBA), l’escriptor i crític literari presenta Marley estaba muerto (RBA). “El projecte era fer un llibre de contes que passessin al voltant dels dies de Nadal, influït per Dickens, per Els morts de Joyce, el guió de Paul Auster de Smoke, Tom Waits i David Lynch -explica l’autor en una cafeteria del Passeig Maragall, escenari on alguns dels personatges que apareixen a la seva literatura podrien estar prenent un tallat o un croissant de xocolata-. Volia escriure sobre el mateix món i que tot el recull transmetés una coherència intangible”.