Carlos Zanón - Fauna Zanón: No sé què sento quan sento que estimo
El Punt Avui - 17.07.2016
No sé què sento quan sento que estimo

Nou lliurament de l'excel·lent escriptora Hiromi Kawakami (Tòquio, 1958). Quaderns Crema ja ens havia servit abans els títols El cel és blau, la terra blanca (2009), que va obtenir el Premi Tanizaki, Allò que brilla com el mar (2010), Abandonar-se a la passió (2011) i Manazuru (2013).

Kawakami és una autora que juga amb el filferro candent dels sentiments, del jo psicològic, creant una complicitat immediata amb el lector. Assumeix uns riscos que, almenys en aquesta novel·la, no arrosseguen la narració cap a clixés, llocs comuns o la típica dosi de placebo per a lectors romàntics que mai no es comprarien una novel·la d'aquest gènere.

Kawakami té un estil líric però ferm, intel·ligent, lúcid, en certa manera d'una emotivitat desassossegant. Els seus personatges no s'enganyen, o almenys no tot el temps, però tampoc no troben una redempció fàcil. Parteixen d'una solitud compartida, d'estar on no volen o no saben estar per travessar la porta i abocar-se a una altra solitud menys estranya, menys forçada però solitud, finalment: la de l'individu, la de la casa buida.